YEARNIN'
El projecte Yearnin’ son, bàsicament, estàndards que m’agrada tocar i que he decidit compartir.
Alguns d’ells respiren l’admiració i l’agraïment per la influència del desaparegut Jordi Bonell : son temes que hem tocat junts des de finals dels 80: Emily, Waltz For Debby, All The Things You Are, Round Midnight’, Bye Bye Baby. Potser una mica de nostàlgia, però son temes que m’agrada tocar. També hi ha temes a prop de Bill Evans, que és un altre punt d’interés meu (també ho era del JB): Only Child, Waltz For Debby, The Peacocks. I després els que vaig aprendre tot escoltant Joe Pass: Lil’ Darlin, My Sweet Lorraine. Yearnin’ és simplement un blues i sempre cal tornar-hi…
No he estat conscient del tamany d'aquesta influència fins que he tancat la llista i he escrit aquest text. No ho pretenia però sens dubte aquest disc és un homenatge a ell.
Aquest treball continua l'aventura que començava amb So Tender (2022). El relat era "Tocar aquests estàndards de jazz com si fossin les meves pròpies composicions, cosides a les meves emocions". Ni més ni menys, d'això es tracta.
D'on surt això de YEARNIN'
No fa gaire temps les meves inquietuds artístiques eren tocar estàndards de jazz i, poc després, dedicar-me a les composicions pròpies. Com si fos bipolar, una mica després tornava al camí dels estàndards. Mentrestant podia fer concerts tot tocant estàndards o tot tocant composicions pròpies (que son ben diferents dels estàndards); però el problema apareixia en el moment de inserir en un repertori de estàndards alguna composició pròpia (o viceversa): el discurs se’m trencava, era molt difícil estar entregant l’ànima en les meves composicions i, de sobte, tocar un blues. Com si s’acabés el concert i comencés la jam session. O era molt difícil estar vivint els estàndards i pel mig posar alguna composició meva. Com si fos un concert i de sobte aparegués un cantautor.
Com vaig fer So Tender, era un moment de tocar estàndards. Conscient de la meva dualitat, vaig escollir un repertori de només estàndards per trobar la manera de defensar-los com si fossin meus, però sense barrejar. Poc després, va arribar la fase “temes propis” i vaig compondre els temes de “Reinici”.
Després de reflexionar tot això, la idea és que ambdues coses son meves i no he de descartar-ne cap. Més fàcil: tot el que em vingui de gust tocar-muntar-produir ho he de fer com si s’acabés el món sigui el que sigui. I en el moment que hi hagi massa crítica podré publicar (o no) el que sigui. Si, sembla obvi però per mí és un canvi trascendental, crec que orientat a gaudir del que faig.
Com a resultar d’aquest procés, he acabat aquests dos projectes al mateix temps. Primer pensava que tindria un setlist de pròpis/estàndards al 50% però, després d’anar avançant, he escollit i ajuntat una col·lecció d’estàndards instrumentats per guitarra baixa acústica, que he batejat “Yearnin’”, en honor al blues de Oliver Nelson, que és una de les peces del projecte. I, al mateix temps, he ajuntat una col·lecció de composicions meves, també instrumentades per guitarra baixa acústica, que he batejat “Llum”, i que ja veurem per on surt.
